La Seguretat Social, l’espasa de l’esport català

 

Diccionari del Institut d’Estudis Catalans. Acord: Pacte pel qual cessen desavinences, dissentiments, discrepàncies. Les dues parts no pogueren venir a un acord. L’acord de les potències sobre Egipte. Acords comercials, aranzelaris.

Un fantasma recorre les federacions i clubs esportius catalans. El fantasma de la Seguretat Social espanyola.

 Efectivament, a les seu de les federacions catalanes, i d’aquestes als clubs afiliats, s’ha rebut una carta signada conjuntament pels Srs. Ivan Tibau i David Moner, Secretari general de l’Esport i President de la UFEC, respectivament, persones a les que admiro i respecto, i un escrit on s’explica un acord amb el que s’havia arribat amb la Inspecció de la Seguretat Social espanyola.

Després de diverses lectures tinc els meus dubtes que es tracti d’un acord sinó que em sembla més un aplanament a les pretensions de l’òrgan de l’Administració.

Anem a pams. Ja fa uns mesos es va denunciar que la inspecció de la Seguretat Social entrava a mata degolla a clubs, de futbol i d’activitats d’aigua, amb actes d’infraccions i sancions per tenir sense cotitzar a treballadors a aquell organisme. Sembla lògic. Ningú pot defensar que hi hagi treballadors, relació de treball, que no cotitzin ni l’empresa ni ells a la Seguretat Social.

Ara bé, resulta que molts d’aquests suposats treballadors fan/feien tasques de monitors, tècnics, àrbitres, esportistes, etc per les que perceben/ien una minsa quantitat que amb prou feina compensen les despeses que tenen –de tota manera a les conclusions faré un petit comentari sobre aquest punt-. Sense ells els clubs i federacions no podrien dur a terme tota la seva activitat. No són treballadors sinó que són persones que, comptabilitzant-ho amb la seva feina –si amb sort la tenen- dediquen part del seus moments d’oci a col·laborar voluntàriament amb una federació o un club fent tasques que, de no ser per ells, serien impossibles de dur a terme per la poca infraestructura que tenen aquelles i aquells. Feines bàsiques i indispensables per la promoció de l’esport. Cert, es percep una contraprestació, molt petita que segur que difícilment els hi compensa la dedicació si no fos perquè ho fan, majoritàriament, per l’estima que tenen al club i/o a l’esport que esmercen aquest temps. La seva funció social, igual que els dirigents, és inqüestionable.

Davant de l’actuació de la Seguretat Social, es va crear una Comissió de Treball formada per gent de la Secretaria general de l’Esport, la UFEC i les dues federacions afectades: Futbol i Natació –desconec les persones que la formaven- per analitzar la problemàtica creada i intentar arribar a un acord amb la Inspecció de la Seguretat Social, acord que arrossegaria a tota la resta de federacions i els seus afiliats que, fins aquell moment, encara  no havien rebut la visita –i potser mai hagués passat- dels temuts inspectors.

 Del que n’hi diuen acord tenim:

 (i)                 S’obre un període de regularització voluntària fins el 30 de setembre. Els clubs i entitats esportives, federacions incloses, han de comunicar al Consell Català de l’Esport les noves altes a la Seguretat Social. En aquest punt. La regularització, ha de tenir efectes retroactius? És a dir, donar d’alta fora de termini, amb les conseqüències econòmiques de recàrrecs i interessos que comporta, als que han col·laborat en el club els darrers quatre anys? De la carta no queda clar. Altrament, a la majoria de clubs, insisteixo, amb estructures amateurs, no hi ha gaire moviment durant els mesos d’estiu ja que no hi ha temporada. Dubto que això s’hagi tingut present i, en tots els casos, estiu o no, cal que siguin persones amb coneixement de la matèria per poder dur a terme aquesta regularització. O el tenen a la casa, al club, i els hi fa gratia et amore – ja posats, atenció en què també s’hagi de donar d’alta- o han de recorre a externs fet que pot suposar una despesa addicional.

(ii)               Fins que finalitzi el mes de setembre no s’iniciaran més actuacions inspectores.

(iii)             Les inspeccions en curs conclouran conforme a dret. És a dir, els inspeccionats, cas que no hi hagi arxiu o no s’hi detecti cap infracció, tindran actes d’infracció i liquidació. Per aquests, cap acord.

(iv)              La suspensió de l’inici d’actuacions inspectores NO tindrà efectes cas de denúncies presentades davant la Inspecció de Treball. Això afecta als punts (i) i (ii).

(v)                Queda exclòs el col·lectiu arbitral ja què, segons manifesten, la qualificació que uneix a les parts és, en principi, de caràcter administratiu i no pas laboral. Per tant, no procedeix l’alta en el Règim General de la Seguretat Social ni en el Règim d’autònoms.

 A tall de conclusions,

 (a)               Els polítics, espanyols i catalans, no van abordar la qüestió quan es va obrir un primer senyal d’alarma amb la Sentència d’Unificació de doctrina del Tribunal Suprem de 2 d’abril de 2009. Des d’aquest blog, i no varem ser els únics, es va advertir dels perills que comportava al maig de 2011. Era el moment d’impulsar modificacions a la normativa per evitar la situació actual.

(b)               Malgrat que el cas que es ventilava a la sentència citada tenia molts punts en comú en les relacions que avui són objecte d’inspecció i regularització –esportista professional vs esportista amateur-, també hi ha diferències. Aquestes, més altres arguments i/o  que es poden trobar en l’ámbit extrajudicial podien ser explorats per defensar que aquestes relacions eren més de col·laboració, d’amistat o benevolència. S’ha estat, un cop més, porucs.

(c)               Als mitjans han aparegut alguns imports de la regularització derivada de les inspeccions. Alguns són tant alts que dóna que pensar que, a més d’aquestes persones a les que se li compensava les despeses per les seves tasques, hi havia persones amb una relació de treball strictu sensu que no estaven donades d’alta de la Seguretat Social. Sinó els números no quadren. Haurien de tenir centenars de col·laboradors. No dic que no sigui possible, però sí molt estrany i, en tot cas, digne de felicitació per trobar tants voluntaris.

(d)               S’ha d’assenyalar que, si es reconeix aquesta relació de treball, tindrà conseqüències tributàries pels perceptors. Haig d’entendre que els pagadors ja s’ho imputaven com despesa. Més tràmits costosos i menys incentius pels col·laboradors.

(e)               Pels pensionistes que facin aquestes col·laboracions els hi seria d’aplicació l’article 165.4 de la Ley General de la Seguridad Social en la seva redacció establerta per la Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualización, adecuación y modernización del sistema de la Seguridad Social.

(f)                 Ja que hem citat una norma. No és tan complicat poder trobar una sortida legislativa per evitar l’ofec, quan no desaparició, de bona part dels clubs, en aquest cas catalans, a la que condueix aquest no acord al que s’ha arribat.

Xavier-Albert Canal Gomara

Soci BCD-Iurisport.